Casi sense cabells!

Bueno fillmeuetes i fillmeuets ...avui em posaré una mica seriosa, o potser millor una mica menys seriosa, o potser amb un fifty fifty ja fem ... mmm ... o un 40% ... o un 12% ... casi millor un 5,6%
...

La qüestió és que tinc la sensació que em foten lo pèl ...
... la sensació?! que dic ara ... és una realitat! i una certesa molt certa, de fet és una afirmació casi contundent i dic casi, ja que com a persona casi humana que sóc, hauria de deixar un marge d'error, que en aquest cas considero que és casi del 5%

Per tant, puc dir amb casi certesa que :

EM FOTEN LO PÈL!

...

Ja se que no és una novetat, que entra dins de lo estipulat que ens fotin els cabells! però és que la cosa s'està estenent cada dia més i més i més i més i més ... tant, que l'altre dia em vaig enxampar tallant-me els cabells a mi mateixa ... i no veigues de quina manera ... sort que la mentida aliena sempre arriba a temps per desviar l'atenció ...

...

i que sapigueu que hi ha gent que està molt afectada ... i a mode d'exemple :

Un regal molt valuós

Ja se que a vegades costa ... potser per falta de temps, per falta d'interès o per falta de neurones, però si algun dia "el destí" vos presenta la oportunitat de xerrar una estona amb una persona gran i sobretot escoltar-la, no ho desaprofiteu ja que és com si et fos regalada una petita part important d'un temps passat viscut per una persona que per algun motiu (a vegades evident a vegades ocult) ha retingut aquell record i no un altre:

LLOC: Asseguts al vestíbul de la biblioteca Fort Pienc esperant a que obrissin.

PRESENTACIÓ:

" Soy de la Molina pero la Molina de Aragón, aunque la verdad es que es de Guadalajara pero bueno... llevo 50 años viviendo aquí en Barcelona, en la calle Lepant, mi hijo vive en Lleida y es ingeniero agrónomo ... tu, no eres de aquí verdad? "
...

RECORD:

" La noche del 24 al 25 de diciembre del 1971 nevó mucho y a mi me cogió en el aeropuerto porque yo para entonces trabajaba en Iberia y me tocó trabajar en Navidades. Estuvo toda la noche nevando y nos quedamos incomunicados... ni aviones, ni coches, ni nada ..."

"Teníais comida no?"

" comida? comida sí, toda la que queríamos, comimos como los reyes, toda la comida fue para nosotros... recuerdo muy bien aquella noche ... (suspira suave) y a la mañana siguiente salió el sol ... había un metro de nieve y el sol se reflejaba encima (mueve la mano simulando el reflejo del sol) ... me acuerdo muy bien ..."

I allí el tenia... regalant-me un trocet de la seva vida ...


. . .

Alguna cosa em diu que aquesta hitòria té una part SILENCIADA ...