...¿ sabes, hijito, lo que pasará con todos los habitantes de Fantasia que han saltado a la Nada?
- No- tartamudeó Atreyu.
- Se convertirán en desvarios de la mente humana, imagenes del miedo cuando, en realidad, no hay nada que temer, deseos de cosas que enferman a los hombres, imágenes de la desesperación donde no hay razon para deseperar...

......
- ¿sabes como hos llaman allí?
-No- susurró Atreyu.
-Mentiras!-ladró Gmork.

......
Nada da un poder mayor sobre los hombres que las mentiras. Porque estos hombres, hijito, viven de ideas. Y estas se pueden dirigir.
.....
En cuanto te llegue el turno de saltar a la Nada, serás también un servidor del poder, desfigurado y sin voluntad. Quién sabe para que les servirás. Quizá con tu ayuda, harán que los hombres compren lo que no necesitan, odien lo que no conocen, crean lo que les hace sumisos o duden de lo que podria salvarlos. Con vosotros pequeños fantasios, se harán grandes negocios en el mundo de los hombres, se declararán guerras, se fundarán imperios mundiales...


Michael Ende "La Historia Interminable"

"Xapusses" dels marcianitus...

He tornat a sofrir una abducció alienigena una mica "xapussera"...
La cosa està en que si m'abdueixen mentre jugo a la petanca, mentre saludo al veí del 3er 2ona, mentre llegeixo el capítol 2 del camasutra o mentre em tallo la ungla del dit petit del peu, llavors es produeixen certes interferències mentals.
Pero resulta que ahir estava jugant a la petanca, se'm va passar pel cap tallar-me la ungla del dit petit (ja que estava adquirint unes proporcions no saludables per als meus mitjons) ... en aquell moment va passar el senyor Rodolfo Castor (veí del 3er 2ona) , com és de costum ens vam saludar i mentre estàvem comentant les notables evolucions del seu bonsai... sense saber com, em vaig trobar tallant la ungla del peu del senyor Rodolfo mentre convencia als meus companys de petanca (companys d'una certa edat) en comprar-se un bonsai per tal d'evolucionar sexualment.
Després va haver-hi com un reverse temporal seguit d'una mínima alteració dels fets i no recordo ben be lo que va passar... només em queda una lleugera visió de veurem a mi mateixa amb el senyor Rodolfo al mig del sorral (a on juguem a petanca) fent una classe magistral de postures sexuals practicables per gent de la tercera edat.

Estic preocupada... aquest matí he vist al meu estimat veí passejant el seu bonsai amb un cotxet de bebè...

Així que des d'aquí vull llançar un missatge als senyors/es alienigenes que tenen el costum d'anar abduint-me de tan en quan:

"Estimats abductors, feu el favor de perfeccionar les abduccions! ja que, una ja té poca vida social i poca base econòmica com per anar fent classes magistrals d'aquest tipus i pa colmo gratis!"

Descobriments de Malize!

Queda inaugurada una nova super secció (poc constant) que s'anomena: "Descobriments de Malize"!!!

Malize és una noia que ha conegut Steve i de rebot la he conegut jo. Aquesta noia a part de ser una gran fotògrafa (més endavant ja postejaré alguna foto seva, si em deixa, claro), té una cultura, intel.ligència i força admirables i això que la conec molt poc!

Així que he decidit estrenar aquesta secció en honor a les vegades que es passa per casa amb algun descobriment nou!

Descobriment: Jeff Dunham i els seus companys de la maleta!

Amb tot vatros: Achmed, el terrorista mort!!!

Peanut i Jose el jalapeño (en un palo)!!!

Gràcies Malize per la teva super transformació amb un Gremlin!!! quedarà a la història mental de Srta "Y" (o sigue, jo) per un llarg període de temps!

Més reflexions compulsives:

Se pot ser simple i complex a la vegada?

Hi ha persones que són simples, persones que són complexes i entre un i altre extrem hi ha molts molts de matisos:

A ....... matisos.... matisos..... matisos..... A+B.... matisos..... matisos.... matisos..... B

És admirable la simplisitat sí, però fins a quin punt?... que implica ser simple?...

La simplesa absoluta decepciona: quan algú no veu més enllà dels seus nassos, simplement pq al ser simple/a creu amb l'exclusiva dualitat de les coses ( blanc o negre, senzill o complexe) i aquesta dualitat sempre equival a un judici molt clar: "be o mal" ( : bo o dolent, m'agrada o no m'agrada...)

Llavors, realment és simplesa o és comoditat mental?... que passa quan al costat d'una persona així hi ha una persona que no ho és... que passa quan algú que veu més enllà explica les seves visions a una persona bàsica.... ERROR ERROR ERROR... automàticament aquesta persona ha de fer el judici pertinent i com podem veure les opcions són bastant limitades... i ja vos podeu imaginar l'etiqueta que rebrà...

A l'altre extrem tenim les persones complexes: viuen en un constant caos (d'anàlisis, judicis,modificacions...) que desenvoca en una agotament mental i un posterior bloqueig. Poden arribar a límits insospitats, tot i que molts cops encerten amb els seus judicis però l'error està en donar una importància exagerada a les seves visions; inclús són perilloses amb "l'integritat" de les altres persones.

L'equilibri perfecte seria ser simple i complex al mateix temps... però es clar, som humans i com a tals som totalment imperfectes (per sort).

Per tan, jo crec amb els matisos, amb els diferents graus de simplesa i de complexitat, amb una certa compatibilitat d'ambdues coses.

La resposta a la pregunta: sí, però amb matisos

Confessió: soc una persona bastant complexa amb una certa enveja a les persones més senzilles que jo.

P.D: ja sabeu que heu de fer un cas relatiu a les meves reflexions compulsives, pos com la paraula diu, són compulsives i no he malgastat el meu temps en fer un estudi pertinent ni en analitzar-ho més del comte.

Que dir del nens/es... uns sers tant ignorants e inteligents a la vagada... quan són petits confien plenament amb els adults ja que se suposa que som portadors del seny, de la raó, de la maduresa, etc etc etc.......

Fins que un dia aquesta confiança comença a transformar-se amb una desconfiança (totalment justificada) subtil amb aires de cinisme....