casi un any... regresando al futuro!

però que m'ha passat?! ...casi un any sense presenciar-me! suposo que és una evidència més de la meva poca constància..... aix aix... així no anirem enlloc! pam pam al culeteee... o millor dit... plas plas al culoteeee....

Hi ha coses que no canvien ... com podeu veure els meus estimats punts suspensius continuen acompanyant-me en aquest viatge d'aquí cap allà i d'allà cap aquí... i tot sense mourem del puesto!

Em vaig trobar al sret Amanyaga per l'esfera facebookil! (no se pq tinc un facebook ... en lo poc xafardera que sóc jo) i bueno... en quan a les abduccions... pos dos o tres més pero res de l'altre món...

I ara em disposo a veure "regreso al futuro 2"!!! tomaaa! i sí, ho confesssso m'agrada "regreso al futuro"!

uix que ja comença!

al futurooooo y mas allaaaaaaaaaaaaaáaaa..........

Per fi una abducció tal com cal!!!

Aquest cop, han escollit els dies perfectes per abduir-me... ja que laboralment i no laboralment parlant, estaven sent uns dies de bastantes tensions i emocions varies....

Pos estava en mig d'un atac de Pringamenta quan vaig notar la, ja familiar, sensació de formigueig que precedeix a una possible abducció i recordo que vaig pensar en un documental que vaig veure, sobre el ritual d'aparellament d'un ocell (que no recordo el nom) que per seduir la femella, desplegava com una corona de plomes roges i se posava en plan xulo piscines davant la "víctima sexual" ,la qual, mirava cap a una altra direcció mig endormiscada... però en molt menys que canta un gall, em vaig trobar dintre un forat de cuc amb els tres marcianitus abductors agafats de les mans ... mans mans no eren però no sabria com definir lo indefinible....

Després hi ha un seguit de coses que són interessantísssimes, magnífiques, al.lucinants i que vos canviarien la vida .... però ooohhhhh.... vaig fer un jurament de marcianitu a humanoide que em prohibeix explicar-vos res de res de res res res .... ooohhhhh....

Només hi havia dos coses que em preocupaven:

1 cosa: que haurà passat amb el món quan torni? haurà pogut salvar lo mon el sret amanyaga totsol?

2 cosa: es creuran a la feina que he estat dos setmanes abduida? o millor m'invento una de tantes excuses per tal d'ampliar el meu repertori com actriu?

Però be, ja estic aquí i per fi puc dir que aquest cop los marcianitus s'ho han currat!

...de força major!

Aparentment era un somni inofensiu... lo que em preocupava era, que era un d'aquells somnis que em perseguien ...

Somni:

" Un meteorit gegant s'aproxima a la terra poc a poc, se que és el fi dels nostres temps, ho noto a cada cèl.lula del meu cos i amb els ulls ben oberts m'assec impotent mirant el cel... llavors... al moment just de la col.lisió ... em desperto d'un *sobresalt"

(* sobresalt: quan saltes per sobre d'un salt anterior i/o quan et passes de sal amb el menjar)

Però el sret Amanyaga m'ha fet vore la magnitud d'aquesta estrafalaria visió... se veu que els dinosaures porten anys enviant-nos senyals a través dels nostres somnis... el missatge és clar :

"La fi del món està prop"




Jo no se vatros... però a mi això em talla lo rollo una mica... just ara estava aprenent a fer el pi, concretament el pi de fulla rogenca i a més, estic a la lletra "K" de l'enciclopèdia per gent al.lèrgica al peix ...

al.lergia al peix he dit?... començo a entendre cretes coses... i a deixar d'entendre'n moltes altres...

Per tan, i com a conclusió immediata i compulsiva: Hem de fer alguna cosa!... jo no vull morir fins que em pugui tocar amb la llengua la punta del nas...

De moment he confeccionat un cartell anunciant la fi del món (en plan xungo xungo) i demà em passejaré amb katiusques grogues per les Rambles... portaré el cartell ben amunt per a que el veigueu tots/es....... però no és suficient.....

.......Sreta Proudemaaax .......Help!!! .... S.O.S.O.S.O.S.

continuaré pensant ...

vos mantindré informats... espero que no sigui massa tard...

Els meus estimats punts suspensius saben fer màgia!

Pasen y vean... aquí teniu l'obra de fi de curs dels "meus" estimats punts suspensius. Porten tot lo curs preparant-la!... es mereixen un fort aplaudiment!!!

. . .




(al final de la representació podreu deixar les vostres generoses aportacions econòmiques, que passarem a recollir ,casa per casa, amb tres boines de pagés, gràcies)

Per què quan vols somriure, no pots?
Per què quan vols sentir, no sents?

Per què desapareixes?
Per què tot lo meravellós (i no meravellós) que tens a dins vol sortir i no surt com voldries?

ssshhhhhh.... calla.... ssshhhhhh.....


Per què sents que és contradictori lo que vols?
Per què et mostres confusa si ho tens tot bastant clar?

Per què "protegeixes" a les persones de tu mateixa?
Per què et "protegeixes" a tu, de les persones?
:
:
:
Per què et decepicionen les etiquetes quan tu ets la primera en etiquetar-te?
-----------------
Per què t'imagines fent acrobàcies si ni tan sols ets capaç de fer el pi?

Per què escrius un post com aquest, si al fons ho detestes?????
+
Per què ho detestes?
.
.
.
.
.

Per què fas tantes preguntes si ja saps les respostes?


.......... disfruteu del paisatge i oblideu les paraules:

Autor de la fotografia: Alex Alvarez de Quevedo (entra a la seva galaxia)