Visitants

Un bon dia a principis d'octubre van instalar-se dintre del meu cos uns visitants una mica torracollons; deien que es quedarien una setmaneta i que anirien marxant per tongades en busca d'altres cossos a on apalancar-se....... la qüestió és que pel que sigue es sentien be a dintre meu i no hi havia manera de fer-los fora... jugaven a fer apostes : " a veure qui és capaç de provocar l'atac de tos més llarg" " de provocar més estornuts seguits" etc. Però alguns van començar a marxar a mitjans de novembre i a finals del més ja havien marxat quasi tots... quin descans!... però el que jo no sabia era lo que planejaven: a mitjans de decembre van presentar-se uns pocs inquilins més, hem van dir que no la liarien, que ni ho notaria que estaven allí.... però alguna nit quan estava mig adormida els vaig enganxar apostant de nou! i em vaig indignar tant que els vaig llençar un bon atac defencil i van marxar amb la cua entre les cames.......... " visca! he guanyat!!" pensava la innocent de mi "visca!"............... però no, ahir van arribar centenars d'ells, amb col.legues, familiars, familiars dels col.legues, col.legues dels col.legues ... tots decidits a passar Cap d'any a dintre meu!... fins i tot cobren entrada als desconeguts 30~$ amb barra lliure!...

6 dies sense internet

Iepa!... després de 6 dies sense internet ja torno a estar a la meva caseta verda que ni és verda ni és una caseta... però enfí... la imaginació te molt poder; i que em trobo al obrir el bloc?!... doncs un premi solidari! premi que m'ha atorgat el senyoret Jordi Casanovas del bloc: Cròniques de sota el mugró... Gràcies Jordi!... suposo que ja sabeu de que tracta el premi però si no ho sabeu i teniu una certa curiositat clikeu AQUÍ... i llegiu el comentari d'en Jordi.

Vaig a continuar amb les meves maniobres de llimpiesa del hogar... ja que la casa està agafant una tonalitat gris-marró sospitosa...

Adicta als "..."

Segurament ja ho heu notat... tinc una adicció considerable als punts suspensius... no és una adicció nova, ja fa molts anys que no puc parar d'utilitzar-los, m'agraden a tot arreu... he intentat molts cops no posar-los susbstituint-los per alguna coma o punt i seguit... però és que no és lo mateix, per egemple: la coma que he posat darrera de "nova," doncs no havia de ser una coma.....

Cançons infantils xungues

" Don Federico mató a su mujer, la hizo picadillo y la puso a la sartén, la gente que pasava olia a carne asada... era la mujer de Don Federico...."

Fa uns dies la vaig sentir cantar a una nena al patí de l'escola!..... i jo de petita també la cantava... ufffff!




i també tenim un altre HIT infantil de les nostres terres....

" El senyor Ramon espanta a les criades, el senyor Ramon espanta a tot el mon... les criades asustades quan marxen a dormir... tururut!... qui gemega ja ha rebut!" (...)


La imatge no ve a "cuento" ... per si no s'havia notat... però ja que l'he posat i per donar-li una certa utilitat... pos li posarem un títol... jo havia pensat: "Por la boca muere el pez" és a dir: "Per la boca mor el peix"... en honor a tots els peixos que fan cap a la tassa del w.c.
... aaah! per cert! sabíeu que a la calle 24 ha hagut un assessinatu!... pos se veu, que una iaia a matat un gat amb la punta del sapat!

Música al bloc

A vegades estàs escoltant música i obres alguna pàgina i pam pam pam ... és una pàgina amb so! ... i és crea com un matxembrat de músiques "tjhuihdusauefa0'ejfa"... però està la opció de posar música (en este cas al bloc) que només s'escoltarà si el lector vol... com fer-ho?... doncs jo passo d'enrollar-me explicant-ho... però hi ha unes personetes que han tingut l'amabilitat d'explicar-ho............ aquí deixo el link per si algú te interès en musicalitzar el seu bloc sense crear confusió neuronal....

Els comunicadors de Normiranda

Belio: MAD

Bones notícies a La Caseta Verda de Steve i Srta "Y"!... Al meu amic i actual company de pis li han publicat una obra gràfica a la coneguda revista Belio (revista d'art experimental i diseny). Aquesta revista és trimensual i cada edició va d'una temàtica concreta, aquest cop el tema és al voltant de la locura. De les dos obres que va enviar, en van seleccionar una.


Aquesta és la seleccionada:



(La trobareu a la pàgina 072 amb el fondo canviat)


Aquesta és la que no van seleccionar però a Steve li agrada més que l'anterior:




S'accepten opinions que transmetré a Steve via senyals de fum!

The Receptionist II

Aquí teniu un altre vídeo de "the receptionist": un noi amb temps i molta paciència!... au pos a disfrutar-lo-los-hi-en-li!

La tita del Rei Mac

Ara que ve Nadal explicaré la nit que vaig veure la manguera del rei Melchior... doncs be, al poble de ma iaia (poble de 300 hab.) els reis venen amb cotxe i van a la plaça del poble a on s'asseuen a unes cadires reials i amb l'ajuda dels patges van repartint regals al nens del poble. Aquesta cerimònia pot durar unes dos hores, després els pares comenten la jugada amb els altres pares i finalment marxem tots cap a les cases... aquella nit vam ser els últims en marxar pq vam anar de visita a casa la meva revesiaia... però al cap d'una estona vam marxar, ja no hi havia ningú pels carrers... ningú dic??!... vaig girar el cap cap al carrer del costat i a que no sabeu que vaig veure?!!.... vaig veure al exelentíssim Rei Mac Melchior, amb la seva capa de vellut i la seva corona brillant i amb la seva titoleta entre les mans mentre li sortia un raig abundant de pipi que xocava amb la paret tot creant un llarg rierol... i ens vam mirar directament als ulls... be, jo no li vaig mirar ben be als ulls... però és clar, era la primera manguera màgica que veia a la meva vida...

jo: " mireu... lo rei ...mmmmm... lo rei està fent pipi ¿!?... allí..."
papa: " los reis també pixen dona!"
jo: "........"


I aquell dia vaig entendre ( a part de que los reis també tenen pipi) que si els Reis Macs ruixen amb la seva manguera les parets dels pobles no passa res!!!...

i si...?

La realitat supera la ficció i la supera en una nota alta alta... al menys amb la seva cara fosca, però que passa amb la part bonica de l'asunto? supera llavors la realitat a la ficció? crec que tots plegats li hauríem de posar més ganes, ens sorprendríem de lo capaços que som d'encaminar les coses cap a algo simplement meravellós... però no ho fem.

No és només qüestió d'un... és qüestió de tots!