Descobriments de Malize!

Queda inaugurada una nova super secció (poc constant) que s'anomena: "Descobriments de Malize"!!!

Malize és una noia que ha conegut Steve i de rebot la he conegut jo. Aquesta noia a part de ser una gran fotògrafa (més endavant ja postejaré alguna foto seva, si em deixa, claro), té una cultura, intel.ligència i força admirables i això que la conec molt poc!

Així que he decidit estrenar aquesta secció en honor a les vegades que es passa per casa amb algun descobriment nou!

Descobriment: Jeff Dunham i els seus companys de la maleta!

Amb tot vatros: Achmed, el terrorista mort!!!

Peanut i Jose el jalapeño (en un palo)!!!

Gràcies Malize per la teva super transformació amb un Gremlin!!! quedarà a la història mental de Srta "Y" (o sigue, jo) per un llarg període de temps!

Més reflexions compulsives:

Se pot ser simple i complex a la vegada?

Hi ha persones que són simples, persones que són complexes i entre un i altre extrem hi ha molts molts de matisos:

A ....... matisos.... matisos..... matisos..... A+B.... matisos..... matisos.... matisos..... B

És admirable la simplisitat sí, però fins a quin punt?... que implica ser simple?...

La simplesa absoluta decepciona: quan algú no veu més enllà dels seus nassos, simplement pq al ser simple/a creu amb l'exclusiva dualitat de les coses ( blanc o negre, senzill o complexe) i aquesta dualitat sempre equival a un judici molt clar: "be o mal" ( : bo o dolent, m'agrada o no m'agrada...)

Llavors, realment és simplesa o és comoditat mental?... que passa quan al costat d'una persona així hi ha una persona que no ho és... que passa quan algú que veu més enllà explica les seves visions a una persona bàsica.... ERROR ERROR ERROR... automàticament aquesta persona ha de fer el judici pertinent i com podem veure les opcions són bastant limitades... i ja vos podeu imaginar l'etiqueta que rebrà...

A l'altre extrem tenim les persones complexes: viuen en un constant caos (d'anàlisis, judicis,modificacions...) que desenvoca en una agotament mental i un posterior bloqueig. Poden arribar a límits insospitats, tot i que molts cops encerten amb els seus judicis però l'error està en donar una importància exagerada a les seves visions; inclús són perilloses amb "l'integritat" de les altres persones.

L'equilibri perfecte seria ser simple i complex al mateix temps... però es clar, som humans i com a tals som totalment imperfectes (per sort).

Per tan, jo crec amb els matisos, amb els diferents graus de simplesa i de complexitat, amb una certa compatibilitat d'ambdues coses.

La resposta a la pregunta: sí, però amb matisos

Confessió: soc una persona bastant complexa amb una certa enveja a les persones més senzilles que jo.

P.D: ja sabeu que heu de fer un cas relatiu a les meves reflexions compulsives, pos com la paraula diu, són compulsives i no he malgastat el meu temps en fer un estudi pertinent ni en analitzar-ho més del comte.

Extractos de vidas entrecortadas y mezcladas. Coges una aguja, le pasas el hilo por el agujerito y vas cosiendo pedacitos que un buen día cayeron al suelo.

Extractos de vidas que engendran atmósferas; atmósferas medio vacías o medio llenas, al fin y al cabo es lo mismo.
//Como pretender que toda una atmósfera permanezca llena? no ves lo peligroso que es? pues podría estallar perdiendo todo su contenido incluso su propia identidad!//


Hoy intenté coser un pedazo y el hilo se me ha roto... un grito se ha ahogado en mi garganta, creando un silencio estremecedor que ha manchado las paredes de la ciudad de gris oscuro...por suerte, solo han sido partícipes del hecho, mis ojos.

23-08-2003

Secció dels Naufragis 2

(imatge: Mental Polution ( per Slavimir Stojanovic)


Mira per on... avui em ve de gust continuar amb la secció poc constant dels Naufragats.

L'extracte d'avui és del Naufraguito Nº 30 "Ruina":

Las prisiones inventadas

" Atravesando tu cerebro de parte a parte están los barrotes roñosos de tu historia, de tu tradición y de tu cultura. No los toques. Déjalos que vayan destilando la pus de la mala baba, creando tu modo de ser tan diferente y tan bonito."