Per fi una abducció tal com cal!!!

Aquest cop, han escollit els dies perfectes per abduir-me... ja que laboralment i no laboralment parlant, estaven sent uns dies de bastantes tensions i emocions varies....

Pos estava en mig d'un atac de Pringamenta quan vaig notar la, ja familiar, sensació de formigueig que precedeix a una possible abducció i recordo que vaig pensar en un documental que vaig veure, sobre el ritual d'aparellament d'un ocell (que no recordo el nom) que per seduir la femella, desplegava com una corona de plomes roges i se posava en plan xulo piscines davant la "víctima sexual" ,la qual, mirava cap a una altra direcció mig endormiscada... però en molt menys que canta un gall, em vaig trobar dintre un forat de cuc amb els tres marcianitus abductors agafats de les mans ... mans mans no eren però no sabria com definir lo indefinible....

Després hi ha un seguit de coses que són interessantísssimes, magnífiques, al.lucinants i que vos canviarien la vida .... però ooohhhhh.... vaig fer un jurament de marcianitu a humanoide que em prohibeix explicar-vos res de res de res res res .... ooohhhhh....

Només hi havia dos coses que em preocupaven:

1 cosa: que haurà passat amb el món quan torni? haurà pogut salvar lo mon el sret amanyaga totsol?

2 cosa: es creuran a la feina que he estat dos setmanes abduida? o millor m'invento una de tantes excuses per tal d'ampliar el meu repertori com actriu?

Però be, ja estic aquí i per fi puc dir que aquest cop los marcianitus s'ho han currat!