Estic a punt de dominar la tècnica de la invisivilitat... d'aquí poquet ja no em veurà ni gunin gunin gunin gunin gunin gunin gunin gunin ...
Hi seré igual que hi soc ara però com si no hi fos i tot i ser-hi i/o no ser-ne, en seré igual si més no, sense ser-hi... i no em plantejaré la eterna qüestió, ja que se que puc ser senser ser-hi en tan i en quan se que puc no ser tot i ser-hi. (punt)
diumenge, 6 de gener del 2008
Ni gunin
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Ui, quan la domini avisi'm. Jo sempre he volgut ser invisible, però no me n'he sortit mai. Fins ara. Ser-hi sense ser-hi, una gran resposta. Punt. I final? Interrogant? No, coma, punt.
Quant trobis el sistema fesme un crit si us plau.
ein?
Tinc un amic fan de Star Treck que ha fet un article científic seriós demsotrant que els invisibles són cecs, ja que la llum els passa de llarg dels ulls.
Vagi amb compte, ja que ser un cec-invisible deu ser tan frustrant com posar el menú del telèfon en japonès i no saber tornar-lo a posar en algun idioma intel·ligible.
Ho sento, Ningú l'ha vist. Haurà de millorar la tècnica abans de propers intents.
Sempre hi ha espai per punts suspensius, i més entre exàmens...
examen ... examen ... examen ... (com segueixi així hauré de repetir-ho tot).
Publica un comentari a l'entrada