Buceijant en un dia gris entre fàbriques abandonades, vidres trencats i alguna subtil senyal de l'exsitència de vida...
...vaig nedar fins a un carreró que em va transportar a una altra època... a la època colorista de la psycodelia... el temps es va parar i allí estava envoltada de colors i missatges mig subliminals...
dilluns, 25 de febrer del 2008
Racons de Psycodelia!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Si tot un viatge dins del temps a un mon diferent.
Bé, això és tota una oda en format no-mème.
Tot aquest món és al Poblenou? Si és així, té Gràcia el nom...
M'encanta el Poblenou
m'encanta els anys que té
m'encanta el temps que em treu
m'encanta el Poblenou.
Li deixo una inspiració per fer-ne una oda de format lletgista
Publica un comentari a l'entrada