dilluns, 21 d’abril de 2008

Més reflexions compulsives:

Se pot ser simple i complex a la vegada?

Hi ha persones que són simples, persones que són complexes i entre un i altre extrem hi ha molts molts de matisos:

A ....... matisos.... matisos..... matisos..... A+B.... matisos..... matisos.... matisos..... B

És admirable la simplisitat sí, però fins a quin punt?... que implica ser simple?...

La simplesa absoluta decepciona: quan algú no veu més enllà dels seus nassos, simplement pq al ser simple/a creu amb l'exclusiva dualitat de les coses ( blanc o negre, senzill o complexe) i aquesta dualitat sempre equival a un judici molt clar: "be o mal" ( : bo o dolent, m'agrada o no m'agrada...)

Llavors, realment és simplesa o és comoditat mental?... que passa quan al costat d'una persona així hi ha una persona que no ho és... que passa quan algú que veu més enllà explica les seves visions a una persona bàsica.... ERROR ERROR ERROR... automàticament aquesta persona ha de fer el judici pertinent i com podem veure les opcions són bastant limitades... i ja vos podeu imaginar l'etiqueta que rebrà...

A l'altre extrem tenim les persones complexes: viuen en un constant caos (d'anàlisis, judicis,modificacions...) que desenvoca en una agotament mental i un posterior bloqueig. Poden arribar a límits insospitats, tot i que molts cops encerten amb els seus judicis però l'error està en donar una importància exagerada a les seves visions; inclús són perilloses amb "l'integritat" de les altres persones.

L'equilibri perfecte seria ser simple i complex al mateix temps... però es clar, som humans i com a tals som totalment imperfectes (per sort).

Per tan, jo crec amb els matisos, amb els diferents graus de simplesa i de complexitat, amb una certa compatibilitat d'ambdues coses.

La resposta a la pregunta: sí, però amb matisos

Confessió: soc una persona bastant complexa amb una certa enveja a les persones més senzilles que jo.

P.D: ja sabeu que heu de fer un cas relatiu a les meves reflexions compulsives, pos com la paraula diu, són compulsives i no he malgastat el meu temps en fer un estudi pertinent ni en analitzar-ho més del comte.

4 comentaris:

Striper ha dit...

Jo soc sensillament complexe.

Anònim ha dit...

Estic amb vostè. Sovint sento enveja dels més simples.

Sort que estem plens de matisos.

vafalungo ha dit...

Visca el matissatge. Les coses, les persones i els mitjons mai no són d'un sol color ni es poden jutjar amb un sol adjectiu. Diuen. B7s!

Srta "Y" ha dit...

sret striper i a més a més amb matisos!

sret a+bi sort dels matisos pq si no.... ufff!

sret vafalungo! pos te raó i a més casi sempre es foraden pel mateix lloc... però casi sempre... que això no vol dir sempre...