divendres, 30 de novembre de 2007

Porta'm una ninaaaa!


Quan era petita i era el temps de la cirera, anàvem amb la família a collir cireres al troç. Aquest camp estava meravellosament situat junt a la via del tren.
Em deien que quan passava un tren, si li cridava ben fort que em portés una nina, llavors quan tornés a passar me'n tiraria una (quins cordons!). Doncs be, imagineus la situació: jo collint tranquil.lament cireres (digue-li collint digue-li menjant), el cor es comença a accelerar a causa del soroll d'un tren, començo a córrer sortint-me suc de cirera per la boca (visualitzar a càmara lenta)... i quan estic al costat de la via i passa el tren, em surt un crit monstruós : "PORTAAaaaAAAM UNAAa NIIIINNaaaAAAAAAAAAAAA!!!"........ però la qüestió era que no em portava la nina... i la meva família tenia els pebrots de dir-me que no cridava prou fort.... (cosa que jo discutia); i d'aquesta manera s'anava repetint el ritual any rera any, però cada cop amb més mala llet : "PORTAAAAAAAMMM UNA NINAAA OOOSTIIIAAAAAA!!!"... i un dia, la "nina", va arribar, sí sí, va arribar, però amb forma de motor de cotxe : vaig inspeccionar les vores de la via i vaig veure una bossa de roba... emocionadíssima la vaig obrir i allí estava, una cosa estranya juntament amb aparatets estranys. Va venir tota la família i van denominar aquella troballa com a un motor i altres parts de cotxe (vos podeu imaginar la cara que se'm va quedar) ... i s'ho van quedar. FI.

*moraleja: "els trens no porten nines, porten motors i punt"... be, no és una "moraleja" però és la conclusió que en vaig treure.

4 comentaris:

vafalungo ha dit...

Oh, m'imagino la cara que deurien fer els passatgers del tren veient com una xiqueta plena de cireres els cridava que els portés una nina. Jo només del susto, al proper viatge portava la nina, segur. I lo del motor, deu ser que un tren té un motor com a concepte nina? És petit, no sé si s'hi pot jugar, però ves a saber què deuen pensar els trens. Entre retard i retard, entre els mareigs de la megafonia de les estacions i els esvorancs de les altes velocitats, qualsevol no es confon.
Un dia compartiré la meva experiència sobre com vaig arribar a la conclusió que els cotxes no donaven pastissos.

Jordi Casanovas ha dit...

I si crido com un possès: PAAAAAAGAAAAAAM LAAAAAAAAA HIPOTECAAAAAAAAAAAAAAAA! funcionarà?

Srta "Y" ha dit...

pos si sret vafalungo... els trens ja tenen prou mal de caps com per anar portant nines a xiquetes posseides pel dimoni de la cirera.

En quan a lo de la hipoteca... ufff, vist lo resultat que va donar amb la nina... no se jo... però per probar-ho no perds res!

Striper ha dit...

Qui diu que no porten nines lo que pasa es que son de porcelana i no las tiran per la finestra.