diumenge, 9 de desembre de 2007

i si...?

La realitat supera la ficció i la supera en una nota alta alta... al menys amb la seva cara fosca, però que passa amb la part bonica de l'asunto? supera llavors la realitat a la ficció? crec que tots plegats li hauríem de posar més ganes, ens sorprendríem de lo capaços que som d'encaminar les coses cap a algo simplement meravellós... però no ho fem.

No és només qüestió d'un... és qüestió de tots!

4 comentaris:

Striper ha dit...

Molt filosofic i molt certa la teoria pero moltes vegades dificil a la practica.

Srta "Y" ha dit...

hola striper!... més que a algo interior em referia a lo més "senzill" de tot plegat, al dia a dia, a les relacions entre persones (conegudes o no), em referia a aquell pas que no fem ... desde donar un cop de ma a algú (tot i no coneixer-lo/a) fins a crear situacions que sorprenguin o simplement li alegren el dia a algú... a vegades algo que no ens resuta cap tipus d'esforç, pot canviar el color del dia d'aquesta persona i a la vegada, aquesta persona potser canvia el dia d'una altra persona... com una cadena...per això dic que no només és qüestió d'un sinó que una cadena necessita de tots... i de un mateix també és clar!

vafalungo ha dit...

La realitat depèn molt més de nosaltres del què ens pensem. Tot i que massa vegades ens deixem portar per la corrent del comformisme i no ens sortim del camí, canviar el que ens envolta, sigui el món o sigui la vida del veí, és a les nostres mans. A la de tots.

Srta "Y" ha dit...

hola sret vafalungo!! ... pot ser per conformisme o be per un desànim profund... és qüestió de compensar-nos uns als altres... ja que tots tenim époques de desànim....... i un simple somriure (per egemple) pot fer maravilles o potser no... però no perdem res per intentar-ho...
I ho dic jo que no tinc per costum anar somrient tot el dia...