Reflexions compulsives

Hi ha moltes sensacions que em bullen per dintre... i ja se pq bullen, pos pq les mantinc tancades amb candau i triple combinació de números secrets, però a vegades poden més que qualsevol candau. Elles volen sortir i jo no vull que surtin (o potser al fons sÍ)... però acaben manifestant-se... a vegades de la manera més incoherent possible, d'altres vegades aquesta lluita dona un resultat de bloqueig... és com si desaparegués, com un vegetal que pareix inert però ple de vida i voleu que vos digue una cosa? ja n'estic cansadeta de tanta història, ja en tinc prou!que al final tanta pujada i baixada mareja tu!M'he n'he adonat que tant mirar cap a dins fa que ens perguem moltes coses que passen a fora.
Pel que sigue ens acabem creient que som poca cosa ... però sabeu que?..... que ni tan sols som conscients de lo que realment seríem capaços de fer si ens ho proposéssem; crec que tenim un potencial enorme, que te moltes ganes de sortir i que l'únic que fem és bloquejar-lo constantment... penso que si el deixéssim sortir (cadascú canalitzant-lo a la seva manera) canviarien moltes coses, moltes moltes!