Se pot ser simple i complex a la vegada?
Hi ha persones que són simples, persones que són complexes i entre un i altre extrem hi ha molts molts de matisos:
A ....... matisos.... matisos..... matisos..... A+B.... matisos..... matisos.... matisos..... B
És admirable la simplisitat sí, però fins a quin punt?... que implica ser simple?...
La simplesa absoluta decepciona: quan algú no veu més enllà dels seus nassos, simplement pq al ser simple/a creu amb l'exclusiva dualitat de les coses ( blanc o negre, senzill o complexe) i aquesta dualitat sempre equival a un judici molt clar: "be o mal" ( : bo o dolent, m'agrada o no m'agrada...)
Llavors, realment és simplesa o és comoditat mental?... que passa quan al costat d'una persona així hi ha una persona que no ho és... que passa quan algú que veu més enllà explica les seves visions a una persona bàsica.... ERROR ERROR ERROR... automàticament aquesta persona ha de fer el judici pertinent i com podem veure les opcions són bastant limitades... i ja vos podeu imaginar l'etiqueta que rebrà...
A l'altre extrem tenim les persones complexes: viuen en un constant caos (d'anàlisis, judicis,modificacions...) que desenvoca en una agotament mental i un posterior bloqueig. Poden arribar a límits insospitats, tot i que molts cops encerten amb els seus judicis però l'error està en donar una importància exagerada a les seves visions; inclús són perilloses amb "l'integritat" de les altres persones.
L'equilibri perfecte seria ser simple i complex al mateix temps... però es clar, som humans i com a tals som totalment imperfectes (per sort).
Per tan, jo crec amb els matisos, amb els diferents graus de simplesa i de complexitat, amb una certa compatibilitat d'ambdues coses.
La resposta a la pregunta: sí, però amb matisos
Confessió: soc una persona bastant complexa amb una certa enveja a les persones més senzilles que jo.
P.D: ja sabeu que heu de fer un cas relatiu a les meves reflexions compulsives, pos com la paraula diu, són compulsives i no he malgastat el meu temps en fer un estudi pertinent ni en analitzar-ho més del comte.
dilluns, 21 d’abril del 2008
Més reflexions compulsives:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Jo soc sensillament complexe.
Estic amb vostè. Sovint sento enveja dels més simples.
Sort que estem plens de matisos.
Visca el matissatge. Les coses, les persones i els mitjons mai no són d'un sol color ni es poden jutjar amb un sol adjectiu. Diuen. B7s!
sret striper i a més a més amb matisos!
sret a+bi sort dels matisos pq si no.... ufff!
sret vafalungo! pos te raó i a més casi sempre es foraden pel mateix lloc... però casi sempre... que això no vol dir sempre...
Publica un comentari a l'entrada